Submarí – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

Després de dinar, a classe de química, miro com la Jordana ennegreix la goma de la punta del llapis amb el cremador Bunsen. Portem posades les bates de laboratori.
– Agafaràs un càncer amb aquests gasos -diu la Mary Pugh quan passa pel costat nostre. La Mary porta ulleres protectores per sobre de les seves ulleres: sis ulls.
– M’agrada l’olor que fa -em diu la Jordana, fent girar el llapis sobre l’ondulant flama groga en espiral, com si fos una vareta màgica. La Jordana i jo, conscients que el fet de ser respectats pels nostres companys és fins i tot més important que la nostra vista, portem les ulleres protectores sobre el cap.

Aspiro. Els vapors són càustics i aspres.

La Jordana se’m queda mirant. La flama groga se li reflecteix als ulls.

– Quin superpoder preferiries tenir: poder volar o ser invisible? -em pregunta.
Submarí, Joe Dunthorne, Suma de letras, 2012.

Blocaires de lletra per camaleons

La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Cor de crema – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

Es va agenollar al costat de la chaise-longue i li va oprimir la mà, lànguida i perfumada, amb la boca. Després es va recordar de ser molt i molt tendre. Li va fer una sèrie de petonets als dits per disculpar-se i va murmurar alguna cosa sobre gardènies i lliris, exhaurint així el seu coneixement de les flors blanques.

Cor de crema. Dorothy Parker, Quaderns crema, 1995.

Blocaires de lletra per camaleons

La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

La tieta Mame – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

El dia del sopar íntim a casa la tieta Mame, la Gloria i jo vam dinar junts i després vam anar a la joieria Cartier. En menys de quinze minuts vaig aprendre moltíssim sobre diamants. Amb els ulls encegats i l’oïda ensordida per l’amor, vaig contemplar com la Gloria rebutjava tres safates de vellut amb solitaris i somreia bocabadada contemplant amb la mà estirada el gran diamant rodó que li fulgurava al dit anular. Sí -va dir finalment-, aquest sí.

La tieta Mame. Patrick Dennis, Quaderns Crema, 2010.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

El festí de l’amor – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

 

El cas és que vam fer una pausa tots dos plegats. Vam sortir a fora, a l’aparcament, a fer un cigarret. Ell encara portava el barret. Per fer conversa, em va assenyalar l’orella i va dir:

– Et dius Chloé? Guapo. Doncs ei, Chloé, ets maca però vas fatal de piercings.

Jo vaig clavar un cop de peu a les erugues mortes que hi havia a terra i vaig dir: ves a la merda, però d’aquella manera, no? amb una inflexió femenina amistosa, un somriure, una invitació, el to exacte per començar a fer-lo anar de cul.

El festí de l’amor. Charles Baxter, La Magrana, 2002.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

El talent – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

 

Ja no tenim res a dir-nos, i ens dediquem a escoltar durant uns segons força tensos el batibull que fan els visitants, que passejaran per dins del museu fins que ja no puguin més. La seva fortuna és discutible.

– Si no li sap greu, aniré passant cap a casa -em fa saber la taquillera-. Com és aviat aprofitaré per anar fins al centre. Hi vull comprar unes sabates que fa temps que em tenen el cor robat.
– De quin color són?
– Del color de la xocolata amb llet.

Em sembla una tria poc afortunada. Que faci el que vulgui, ella i les seves galtes d’arbre fruiter. A dins potser hi guarda pomes, taronges o kiwis massa madurs. Sigui el que sigui, m’és igual: l’únic desig de la noia són unes sabates (amb forma de creuer per a vells amb pela llarga) que li recordin les preses de xocolata que pren en incursions nocturnes secretes.

El talent. Jordi Nopca, Labreu edicions, 2012.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Sentimental – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

No s’havia enamorat mai d’una veu. El que més valorava del físic d’una dona era l’expressió dels ulls (i, en segon terme, la bellesa de les cames). Per això li va agradar tant la seva dona quan la va conèixer. Tenia una mirada d’una tristesa seductora, gens torturada. I, a més a més, ho sabia. Quan mirava fixament algú -algú que li agradés, s’entén-, exagerava i feia una exhibició de melancolia difícil de resistir -a ell li recordava les caigudes d’ulls dels gossos vagabunds que dibuixava Walt Disney-.

Sentimental. Sergi Pàmies, Quaderns Crema,1995.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

El vigilant en el camp de sègol – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

 

Al cap d’una estona em vaig avorrir d’estar assegut a la pica, o sigui que vaig recular quatre passes i vaig començar a ballar una mica de claqué, perquè sí. Només ho feia per passar l’estona. No és pas que sàpiga ballar claqué ni res, però al lavabo el terra és de pedra, i va bé per ballar claqué. Vaig començar a imitar un d’aquells tios de les pel·lícules. D’un d’aquells musicals. No suporto les pel·lícules, però m’ho passo de por imitant-les. L’Stradlater em mirava pel mirall mentre s’afaitava. Només necessito públic. Sóc un exhibicionista.

El vigilant en el camp de sègol. J.D. Salinger, Editorial Empúries,1991.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Nou contes – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

De sobte es va posar d’empeus. Va mirar a l’oceà-. Sybil -va dir-, goita què farem. Mirarem si podem pescar un peix plàtan.
– Un què?
– Un peix plàtan -va dir, i es va desfer el cinyell del barnús. Es va treure el barnús. Tenia les espatlles blanques i estretes, i el vestit de bany blau elèctric. Va doblegar el barnús: primer longitudinalment i en acabat en tres plecs. Va desenrotllar la tovallola que duia sobre els ulls, la va estrendre sobre la sorra, i al damunt hi va deixar el barnús plegat. Es va ajupir, va recollir el flotador i el va assegurar sobre el braç dret. Aleshores, amb la mà esquerra, va agafar la mà de Sybil.

Nou contes. J. D. Salinger, Editorial Empúries, 2009.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

El buda del suburbi – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

Quan Eva se’n va haver anat i jo jeia per primer cop a la mateixa casa que Charlie, Eva i el meu pare, vaig pensar en la diferència entre la gent interessant i la gent agradable. I que no podien ser mai idèntics. La gent interessant era gent amb qui volies estar, tenien un cervell gens comú, et feien veure les coses de diferent manera i no tot era insensibilitat i repetició. Jo sempre volia saber com s’ho manejava Eva, què opinava de Jamila, per exemple, i del seu casament amb Changez. Volia saber la seva opinió. Era evident que Eva era una esnob, però sempre que jo veia alguna cosa, sentia una peça de música o visitava algun lloc, no em quedava satisfet fins que Eva no m’ho havia fet veure d’una manera determinada. Abordava les coses des d’un angle; feia connexions. Hi havia gent agradable que no era interessant i no et feia venir ganes de saber què pensava de res. Com la mare, eren bons i submisos i es mereixien més amor. Però eren els interessants, com Eva amb el seu enfocament al biaix, els que acabaven guanyant i al llit amb el meu pare.

El buda del suburbi. Hanif Kureishi, Columna Edicions, 1990

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Música per camaleons – LLETRA PER A CAMALEONS – Blanca Alvarez

– Hi ha tantes coses que no t’he dit, carinyo.

Però això no era del tot veritat. Perquè quan havien deixat de dormir plegats, havien començat a comentar plegats (de fet, a col·laborar en) cada un dels embolics d’ell. (…)

Unes quantes les havia trobat ell mateix; la majoria eren “amors” que ella havia preparat, amigues que li presentava, confidents amb les quals ella hi havia comptat per proporcionar-li una sortida però sense passar-se de la ratlla. (…)

Ell li va estrènyer lleugerament els dits entrellaçats, i amb l’altra mà li va alçar la barbeta i va insistir perquè es trobessin les mirades. Va alçar la mà d’ella, se la va dur fins a la boca i li va fer un petó a la palma.

Truman Capote, Música per camaleons. Quaderns Crema, Barcelona, 2000.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »