Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Blanca Alvarez’ Category

Submarí

Després de dinar, a classe de química, miro com la Jordana ennegreix la goma de la punta del llapis amb el cremador Bunsen. Portem posades les bates de laboratori.
– Agafaràs un càncer amb aquests gasos -diu la Mary Pugh quan passa pel costat nostre. La Mary porta ulleres protectores per sobre de les seves ulleres: sis ulls.
– M’agrada l’olor que fa -em diu la Jordana, fent girar el llapis sobre l’ondulant flama groga en espiral, com si fos una vareta màgica. La Jordana i jo, conscients que el fet de ser respectats pels nostres companys és fins i tot més important que la nostra vista, portem les ulleres protectores sobre el cap.

Aspiro. Els vapors són càustics i aspres.

La Jordana se’m queda mirant. La flama groga se li reflecteix als ulls.

– Quin superpoder preferiries tenir: poder volar o ser invisible? -em pregunta.
Submarí, Joe Dunthorne, Suma de letras, 2012.

Blocaires de lletra per camaleons

La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Es va agenollar al costat de la chaise-longue i li va oprimir la mà, lànguida i perfumada, amb la boca. Després es va recordar de ser molt i molt tendre. Li va fer una sèrie de petonets als dits per disculpar-se i va murmurar alguna cosa sobre gardènies i lliris, exhaurint així el seu coneixement de les flors blanques.

Cor de crema. Dorothy Parker, Quaderns crema, 1995.

Blocaires de lletra per camaleons

La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

El dia del sopar íntim a casa la tieta Mame, la Gloria i jo vam dinar junts i després vam anar a la joieria Cartier. En menys de quinze minuts vaig aprendre moltíssim sobre diamants. Amb els ulls encegats i l’oïda ensordida per l’amor, vaig contemplar com la Gloria rebutjava tres safates de vellut amb solitaris i somreia bocabadada contemplant amb la mà estirada el gran diamant rodó que li fulgurava al dit anular. Sí -va dir finalment-, aquest sí.

La tieta Mame. Patrick Dennis, Quaderns Crema, 2010.
Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

 

El cas és que vam fer una pausa tots dos plegats. Vam sortir a fora, a l’aparcament, a fer un cigarret. Ell encara portava el barret. Per fer conversa, em va assenyalar l’orella i va dir:

– Et dius Chloé? Guapo. Doncs ei, Chloé, ets maca però vas fatal de piercings.

Jo vaig clavar un cop de peu a les erugues mortes que hi havia a terra i vaig dir: ves a la merda, però d’aquella manera, no? amb una inflexió femenina amistosa, un somriure, una invitació, el to exacte per començar a fer-lo anar de cul.

El festí de l’amor. Charles Baxter, La Magrana, 2002.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

 

Ja no tenim res a dir-nos, i ens dediquem a escoltar durant uns segons força tensos el batibull que fan els visitants, que passejaran per dins del museu fins que ja no puguin més. La seva fortuna és discutible.

– Si no li sap greu, aniré passant cap a casa -em fa saber la taquillera-. Com és aviat aprofitaré per anar fins al centre. Hi vull comprar unes sabates que fa temps que em tenen el cor robat.
– De quin color són?
– Del color de la xocolata amb llet.

Em sembla una tria poc afortunada. Que faci el que vulgui, ella i les seves galtes d’arbre fruiter. A dins potser hi guarda pomes, taronges o kiwis massa madurs. Sigui el que sigui, m’és igual: l’únic desig de la noia són unes sabates (amb forma de creuer per a vells amb pela llarga) que li recordin les preses de xocolata que pren en incursions nocturnes secretes.

El talent. Jordi Nopca, Labreu edicions, 2012.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

No s’havia enamorat mai d’una veu. El que més valorava del físic d’una dona era l’expressió dels ulls (i, en segon terme, la bellesa de les cames). Per això li va agradar tant la seva dona quan la va conèixer. Tenia una mirada d’una tristesa seductora, gens torturada. I, a més a més, ho sabia. Quan mirava fixament algú -algú que li agradés, s’entén-, exagerava i feia una exhibició de melancolia difícil de resistir -a ell li recordava les caigudes d’ulls dels gossos vagabunds que dibuixava Walt Disney-.

Sentimental. Sergi Pàmies, Quaderns Crema,1995.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

 

Al cap d’una estona em vaig avorrir d’estar assegut a la pica, o sigui que vaig recular quatre passes i vaig començar a ballar una mica de claqué, perquè sí. Només ho feia per passar l’estona. No és pas que sàpiga ballar claqué ni res, però al lavabo el terra és de pedra, i va bé per ballar claqué. Vaig començar a imitar un d’aquells tios de les pel·lícules. D’un d’aquells musicals. No suporto les pel·lícules, però m’ho passo de por imitant-les. L’Stradlater em mirava pel mirall mentre s’afaitava. Només necessito públic. Sóc un exhibicionista.

El vigilant en el camp de sègol. J.D. Salinger, Editorial Empúries,1991.

Blocaires de lletra per camaleons
La blocaire camaleó Blanca Alvarez

Read Full Post »

Older Posts »