15 anys amb la Formiga Piga

El 1996, l’escriptor Emili Teixidor va crear el personatge de la Formiga Piga i avui celebrem el seu 15è aniversari.

El primer títol de la sèrie va ser L’amiga més amiga de la Formiga Piga, pel qual va rebre el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil.

Veient l’èxit que va tenir el personatge , un any més tard, l’editorial Cruïlla va tornar a confiar en la Formiga Piga i ens va proposar La Formiga Piga es deslloriga. Des d’aleshores, i malgrat que en un primer moment l’autor no tenia pensat la continuïtat del personatge, l’èxit ha anat de la mà del persontge fins avui en que ens ha arribat de moment l’últim títol de la col·lecció La Formiga Piga va a la biblioteca.

En aquesta última aventura, la Formiga Piga va a veure el mussol tot sol, el bibliotecari. Li explica que la reina ha de reposar després d’una malatia que ha passat, i que vol uns quants llibres. Els que expliquin les històries més interessants per animar-se llegint. El mussol porta la Piga per les diferents sales de la biblioteca i li parla dels llibres que els lectors llegeixen des de fa molts i molts anys.

D’aquesta manera l’autor apropa els clàssics al joves lectors parlant de la guerra de Troia dins de la Iliada o dels contes amagats dins la Bíblia, del teatre de Shakespeare o les agrans aventures de l’Illa del tresor o Robinson Crusoe.

Read Full Post »

Ha mort Maurice Sendak

L’autor americà Maurice Sendak, considerat un dels il·lustradors de contes més importants del segle XX, va morir ahir a l’edat de 83 anys .

L’autor d’Allà on viuen els monstres, obra que l’any 1964 va guanyar la prestigiosa medalla Caldecott i que encara avui és un èxit de vendes a tot el món, era conegut principalment pels contes infantils que ell mateix il·lustrava com ara El letrero secreto de Rosie o Dídola, pídola pon!

En Allà on viuen els monstres, conte que s’ha adaptat al cinema, al teatre i del que se n’han fet diverses edicions, és la història d’en Max, un nen entremaliat i sovint, dolent. Capaç d’enfrontar-se a la seva mare i, fins i tot, de desitjar-li allò que cap nen no voldria per a ell mateix: que la mengés un monstre. Un nen agosarat, que aconsegueix, mitjançant la seva imaginació, desfogar la seva ràbia incontrolada. Aquesta és la història d’un nen que pot evadir-se del seu entorn tot imaginant un món fantàstic dins la seva habitació i pot enfrontar-se directament al món dels monstres i dominar-los.

Un dels trets que caracteritzava a en  Sendak és que no era un il·lustrador com els altres ja que no l’importava trencar regles o tradicions típiques de la literatura infantil nord-americana com es veu amb els herois que creava, aquests no eren bons i ben educats, moltes vegades eren ben al contrari.

Read Full Post »

25 anys de la mort de J.V. Foix

El proper diumenge 29 de gener es compleixen 25 anys de la mort del poeta J.V. Foix.Nascut al barri de Sarrià l’any 1893, el poeta és una de les grans figures de la poesia del segle XX.

Coincidint amb aquesta efemèrides, l’editorial Quaderns Crema publicarà el proper 1 de febrer l’obra Sol , i de dol en edició de butxaca, amb una nova introducció de Jaume Vallcorba,  qui durant anys va treballar al seu costat  per fixar el text de la seva Obra Poètica que ha estat publicada en aquesta mateixa editorial al llarg de catorze volums. Aquest pròleg ens donarà les claus per entendre el llibre.

Sol, i de dol és un dels llibres majors de Foix. Escrit al llarg de molts anys en sonets clàssics, tracta la majoria de temes que van ocupar el poeta: la pertinença a una estirp, la recerca del permanent, l’erotisme trascendental i l’efímer i els jocs verbals pirotècnics. I tot això dintre d’una tradició , la llatina, de la qual es va voler sentir part i continuador .

Read Full Post »

Celebració del 50è aniversari de la Revista Cavall Fort

El divendres dia 2 de desembre es va inaugurar la celebració dels 50 anys de Cavall Fort amb un acte institucional a l’Auditori del Caixaforum de Barcelona.

Hi van assistir nombrosos col·laboradors de Cavall Fort, des d’autors i autores que han omplert les pàgines de la revista amb els seus escrits, dibuixos, fotografies, idees, imaginació, coneixements… fins a persones que en un moment o altre han estat membres de l’equip de la revista.
L’acte va ser presidit per Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, i hi van assistir Ferran Mascarell, conseller de Cultura, i Jaume Ciurana, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, a més d’altres representants dels àmbits cultural, social, educatiu i institucional del país.

Durant l’acte es va fer també la presentació del número especial dedicat al 50è aniversari i es va lliurar el Premi Cavall Fort 2011, atorgat aquest any a Albert Garriga i Pujol, per un recull de tres contes.

Aquest acte obre la celebració dels cinquanta anys de Cavall Fort, que tindrà el seu punt culminant en la festa d’aniversari, oberta a tothom, que es farà el mes d’abril a Barcelona.

Read Full Post »

I am a catalan!

I am a catalan!

Dilluns va fer 40 anys del discurs d’agraïment del gran Pau Casals al rebre la Medalla de la Pau a la seu de l’ONU a Nova York.

Aquest és l’honor més gran de la meva vida.

La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació.

Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la.

Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.

A més, jo sóc català.

Catalunya avui és una província d’Espanya, però què ha estat Catalunya?

Catalunya ha estat la nació més gran del món.

Us explicaré per què.

Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra.

Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides.

En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França, Toluges —aleshores de Catalunya— per parlar de la pau. En el segle XI.

Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres.

És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès.

Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m’hi va directament.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar.

Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells.

Els ocells, quan són al cel, van cantant: “pau, pau, pau” i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat.

I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.

24 d’octubre de 1971

Dos referències són: Pau Casals, escrits i discursos: Pau, pau i sempre pau! i Entrevista a la guerra de Josep Maria Figueres

Read Full Post »

Tot et serà pres: 25 anys i 100000 lectors

L’editorial Empúries i Pau Joan Hernández estan de celebració: Tot et serà pres celebra 25 anys i ha arribat a la xifra de 100000 lectors.

La novel·la de Pau Joan Hernández es va publicar per primer cop l’any 1986 per l’editorial Empúries a la col·lecció L’Odissea. Des d’aleshores, s’ha anat reeditant fins a 30 vegades i, a hores d’ara, ja ha esdevingut un clàssic modern i de lectura obligatòria pràcticament a totes les escoles de Catalunya.

Tot et serà pres tracta amb gran delicadesa un cas extrem i crític: el d’un adolescent que s’enfronta amb una malatia incurable. Al llarg de la novel·la , l’autor planteja al lector, des del punt de vista d’un jove temes universals: l’eutanàsia, el dret a morir dignament, el desig de viure, la força de l’amistat, l’amor entre un noi i una noia i l’acceptació de la mort.

Read Full Post »

Fa 82 anys va nèixer Anna Frank

Aquest mes de juny, concretament el dia 12 es van complir 82 anys del naixement de Annelies Marie Frank, més coneguda com Anne Frank .

Anne fóu una noia jueva nascuda a Alemanya, autora d’un diari íntim, El diari d’Anna Frank,  on va deixar constancia dels gairebé dos anys i mig (entre 1942 i 1945) que va passar amagada juntament amb la seva familia,  la familia Van  Pels i Fritz Pfeffer  dels nazis.

Va viure amagada en una casa d’Amsterdam amagant-se de l’ocupació alemanya, fins que van ser delatats i deportats als Camps d’extermini nazis, on Anne hi trobaria la mort a causa d’un tifus al camp de Bergen-Belsen l’any 1945.

En aquest diari íntim Anne Frank ens  relata la seva visió dels aconteixaments i esdevé un testimoni de gran vàlua sobre l’horror que suposà la persecució contra els jueus per part d’Adolf Hitler i les seves tropes.

El diari ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Gràcies als seu testimoni, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l’Holocaust.

Desde la llibreria Proa Espais volem retre-li homenatge i recomanem llegir-lo a aquells que no ho han fet mai, i als que si ho han fet tornar a rellegir-lo per tal de no oblidar mai el que va significar aquell horror que va haver de patir l’Anna Frank. El feixisme nazi la va portar a la mort, però el seu diari no morirà mai, perdurarà per sempre i servirà a futures generacions com a exemple del que no s’ha de repetir mai més en un futur.

La vida  de l’Anna han estat adaptada de moltes maneres i en català la podem trobar en diverses edicions : Anna Frank àlbum il·lustrat, El diari d’Anna Frank adaptació teatral, El diari d’una noia lectura fàcil,  i el diari propiament.

          

Read Full Post »

Efemèrides: la mort d’Ausiàs March

Avui, 3 de març, fa 552 anys que el poeta Ausiàs March va morir a València. Al món no hi ha gaires poetes que, més de cinc segles després de la seva mort, segueixin vius als prestatges de les llibreries i a les butxaques dels lectors; com a molt, són llegits per estudiants d’institut o d’universitat sense massa ganes. Però amb Ausiàs March passa el contrari: cada any surten noves edicions, adaptacions i comentaris, i els seus llibres es llegeixen com si els hagués escrit un contemporani. I aquesta és la sensació que es té quan es llegeixen les cent vint-i-vuit poesies de March: parlen d’amor i de mort, dos temes que ens segueixen preocupant i que ho faran mentre siguem humans, i ho fan amb un estil directe, tècnicament perfecte, un estil reservat als grans poetes.

Ja que tenim la sort de ser dels pocs éssers humans que podem llegir Ausiàs March sense traduir (un de cada sis-cents), no seria una pena desaprofitar-ho?

Read Full Post »