Durant els últims anys s’ha viscut a Catalunya un increment del sentiment sobiranista. Aquest fet es pot entendre tenint en compte un context político-social en el qual tota demanda que fes referència a un model d’Estat Espanyol més plural i menys centralitzat ha acabat tenint una resposta negativa i dèspota que s’ha traduït en un sentiment general d’impotència i frustració. A les consultes sobiranistes, la manifestació del 10-J i l’aparició d’un nou partit polític independentista al Parlament Català s’hi han d’afegir, en última instància, les declaracions, tot i que després matisades, del president Pujol en les quals afirmava que la independència era la única sortida a la situació política actual. Després de 30 anys d’experiència democràtica el sentiment sobiranista està calant en la societat catalana d’una manera esperançadora per uns, preocupant per a uns altres.
Tanmateix, és lícit preguntar-se si aquest gir ideològic que veiem clarament en el cas del president Pujol és nou. Després d’intentar sense èxit un encaix còmode de Catalunya dins d’una Espanya moderna, plural i comprensible amb les diferents sensibilitats nacionals, el radicalisme ha reeixit. Aquest no és pas un fet històric nou ni excepcional i per això avui us proposem la lectura d’un llibre que ens il·lustrarà com aquesta radicalització del sentiment catalanista no té res d’extraordinari. Francesc Macià: de militar espanyol a independentista català (Barcelona, Esfera dels llibres, 2006) de l’historiador Josep Maria Roig i Rosich es centra en l’anàlisi de l’evolució ideològica d’un militar espanyol que fa el salt a la política i com tot un seguit de frustracions el portaran a radicalitzar el seu discurs fins a defensar la independència de Catalunya. Un llibre més que interessant en una època on la història ens torna a donar una altra lliçó per reflexionar cap a on volen anar i com volem arribar.
Deixa un comentari